Words with… A bao a qu (Laia Colell i Núria Aidelman)

Parkour a l’art actual – Queer

-QUEER(teoria). Partint de la base que la sexualitat no és un simple fet natural sinó una construcció social, aquest camp d’estudis, hereu del feminisme, s’ha desenvolupat com un àmbit de recerca i activisme sobre la cultura gai, lesbiana, bisexual, transsexual i intersexual. La teoria ‘queer’, des de múltiples camps disciplinaris -història, crítica literària, sociologia, filosofia…

350 x 300 px

gif-final

l’ascension et la chute de la colonne Vendôme – Domènec, 2013

 

L’Abecedari de Gilles Deleuze – J de Joie (Alegria)

 

Tag Antonio Gagliano
Otto-Bloch Dani Montlleó
Ohé, partisans! Francesc Abad / AcVic
Cul-de-sac Sonia Fernández Pan

 

Cul-de-sac és una expressió en francès que, tot i que es refereix a una situació física concreta des del seu significat literal, estén el seu sentit gràcies a la promiscuïtat del llenguatge cap a aquelles situacions impossibles -o gairebé- de resoldre, a aquelles qüestions que produeixen un enfrontament que es converteix en una circumstància absurda en què algú acaba lluitant només perquè lluita contra alguna cosa que no es deixa combatre fàcilment. Cul-de-sac, traduït en català com a “carreró sense sortida”, suposa un punt mort, una tessitura en què s’ha entrat però de la qual no es pot sortir triomfalment. Normalment, un es troba en un carreró sense sortida sense saber exactament com s’ha arribat aquí, participant d’una situació en què no s’ha entrat voluntàriament. Per contrapartida, proposant la idea de “cul-de-sac” per a un cicle de gifs, l’exercici funciona de manera inversa: es construeix intencionadament un carreró sense sortida, es planteja…

L’Abecedari de Gilles Deleuze – I d’Idea

 

Valor # 1 Núria Güell
Words with… Amanda Cuesta (Part 2)

 

Parkour a l’art actual – Cinema expandit

CINEMA EXPANDIT. El periodista Gene Youngblood va publicar  Expanded Cinema en 1970, augurant l’expansió de les possibilitats del cinema experimental gràcies a les noves tecnologies. Segons l’autor, el cinema es podia practicar en tres mitjans: el cel·luloide tradicional, el vídeo i l’ordinador. No es tractava de crear nous continguts, sinó nous contextos per a la recepció.

L’Abecedari de Gilles Deleuze – H de Història de la filosofia

 

Artist Talk – Francesc Abad

 

Acumular objectes o preservar el coneixement? David G. Torres

 

La gran majoria dels crítics d’art i comissaris defineixen el seu perfil professional justament com a crítics d’art i comissaris d’exposicions. Jo mateix ho faig així. És una convenció. Però una convenció plena de múltiples contradiccions. Sembla que hi ha un ampli consens en el fet que, quan es col·labora en qualitat de comissari amb una institució, cal abandonar la crítica d’exposicions. Com si calgués ocultar els veritables motius de criteri que duen a valorar unes coses i desestimar-ne unes altres. Això permet entreveure la sospita constant que el crític/comissari actua sota interessos que no sempre tenen relació amb el criteri, la valoració, el discurs o la investigació. D’aquesta manera, l’activitat de crítica/comissariat queda connotada com lligada a la política, en el seu sentit més administratiu, és a dir, com una activitat regida per una sèrie d’incompatibilitats. Encara que s’acostuma a considerar com a necessitat…